La meva autoetnografia by Joel Sosa

Aquesta setmana l'aprenentatge ha sigut, per primera vegada, relacionat amb el meu cos. A causa d'una lesió recurrent a molts esports però en especial al bàsquet, he après nous exercicis i estratègies per accelerar i optimitzar un esquinç de turmell.  Durant el temps que porto jugant a bàsquet, uns 8 anys, he tingut diverses lesions tot i que cap d'aquestes ha sigut greu. Una de les lesions més recurrents és la de l'esquinç de turmell, una que en total ja he tingut cinc cops, tres al peu dret i dos més a l'esquerre. Les tres primeres gairebé no les recordo, ja que encara era petit i deixava que fossin els meus pares qui s'encarreguessin, no em preocupava massa pel tema. La que sí que recordo molt bé va ser la quarta, quan tenia 16 anys. Vaig estar-hi quasi mes i mig sense jugar i el meu gran error van ser les crosses. En aquell moment encara no em documentava massa bé sobre la lesió i vaig fer cas d'un metge que gairebé no em va tocar ni preguntar s...

Aquesta setmana l'aprenentatge que he obtingut ha sigut diferent dels de les entrades anteriors, ja que és un aprenentatge pràctic i molt menys abstracte que els ja explicats. És un aprenentatge relacionat amb la conducció, en concret a la tercera marxa del cotxe. Des dels meus temps a l'autoescola, ara farà una mica menys d'un any, sempre he tingut problemes amb el canvi de marxes. Tots els altres factors relacionats amb la conducció (com poden ser el volant, retrovisors, accelerador, frens...) els portava a la perfecció, però les marxes no em deixaven avançar. Finalment em vaig acabar acostumant al cotxe de pràctiques i vaig aconseguir aprovar l'examen i obtenir el tan esperat carnet de conduir. Després d'això sembla que la feina ja està feta, que no em queda res per aprendre, però el meu professor de l'autoescola ja m'ho advertia: "Realment aprendràs a conduir quan jo no estigui al teu costat". I és veritat. Pocs dies després d'obt...

Ha acabat una nova setmana de classes i torno a realitzar una entrada al blog. Aquests dies s'han donat noves experiències i aprenentatges i us vull parlar d'un d'ells. Ahir vaig aprendre que una persona si vol, pot ser de mil formes diferents.   Segons el context en el qual et trobes, el tipus de persona que es trobi davant teu o, fins i tot, l'estat anímic que tinguis aquell dia, pots actuar de forma molt diferent encara que siguis la mateixa persona. El meu pare sempre m'ho ha dit "És increïble com t'adaptes a la persona que tens al costat". Durant els caps de setmana quan juguem partits fora de casa, acostumem a portar a algun company que no tingui transport al cotxe. He portat a molts companys, cadascun amb la seva forma de pensar, els seus gustos i les seves inquietuds. El que jo feia, de forma inconscient, era adaptar-me a ells, parlar dels temes que jo sabia que li interessaven, preguntar-li sobre coses que compartim o fer bromes sobre aqu...

Ja començant a agafar l'hàbit i el ritme de les classes, la ment i el nostre cervell tornen a activar-se i a funcionar al 100%. Sembla que els aprenentatges sorgeixen amb més facilitat, tornant a l'activitat habitual. Aquesta setmana l'aprenentatge que he escollit per explicar ha sigut un dels tants que n'obtinc de la meva feina com a entrenador de basquet d'un equip femení cadet, de nenes d'entre 12 i 14 anys. Aquesta feina em proporciona gran quantitat d'aprenentatges diàriament, no només en l'àmbit esportiu sinó que també en l'àmbit de gestió de grups i de diferents individualitats dins d'un mateix equip. Un dels aprenentatges més importants i que també té transferència fora de l'àmbit esportiu és el respecte per les persones, per les seves capacitats i la seva opinió. Cada persona és un món i té un diferent ritme d'aprenentatge. Portant-lo a l'àmbit esportiu, cada jugadora té diferents característiques tècniques i físi...