SETMANA 4.- Les marxes del cotxe

Aquesta setmana l'aprenentatge que he obtingut ha sigut diferent dels de les entrades anteriors, ja que és un aprenentatge pràctic i molt menys abstracte que els ja explicats. És un aprenentatge relacionat amb la conducció, en concret a la tercera marxa del cotxe.

Des dels meus temps a l'autoescola, ara farà una mica menys d'un any, sempre he tingut problemes amb el canvi de marxes. Tots els altres factors relacionats amb la conducció (com poden ser el volant, retrovisors, accelerador, frens...) els portava a la perfecció, però les marxes no em deixaven avançar.

Finalment em vaig acabar acostumant al cotxe de pràctiques i vaig aconseguir aprovar l'examen i obtenir el tan esperat carnet de conduir. Després d'això sembla que la feina ja està feta, que no em queda res per aprendre, però el meu professor de l'autoescola ja m'ho advertia: "Realment aprendràs a conduir quan jo no estigui al teu costat". I és veritat.

Pocs dies després d'obtenir el carnet, em vaig disposar a conduir per primera vegada un cotxe diferent del de l'autoescola. Era el cotxe de la meva mare i ràpidament em vaig adonar que no tenia res a veure. L'accelerador estava més dur, l'embragatge tenia molta menys força, la posició de conducció era diferent... Tots aquests petits problemes els vaig poder solucionar al cap de poques setmanes, però encara hi havia un que se'm resistia; el canvi de marxes.

La forma del canvi era diferent, la marxa enrere també i ara sé que la duresa de l'embragatge també influïa. Quan canviava de marxa notava que rascava, que no entrava del tot bé. Les primeres setmanes suposo que els meus pares no em volien dir res perquè ja em veien bastant nerviós, però últimament ja m'ho anaven dient. La primera instrucció que em van dir era que pitgés a fons l'embragatge, ja que jo inconscientment no ho feia del tot. Això va fer que no es notés tant que rascava però encara no ho feia del tot bé. Va ser un comentari d'un company d'equip el que va fer que ho acabés aconseguint. "Has de portar-ho fins al punt mort, i després donar-li un cop suau." Jo acompanyava fins al final, i aquest, juntament amb no pitjar l'embragatge fins al final, crec que eren el grans errors.

Gràcies a l'ajuda de gent i a escoltar els seus consells, he aconseguit arreglar un petit problema que em dificultava la conducció i que a la llarga podia crear un problema mecànic al cotxe.