Després de 13 setmanes d'aprenentatges setmanals, aquí acaba la meva autoetnografia personal per l'assignatura d'Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital. Han sigut 13 setmanes d'introspecció personal, de pensar en què he après durant els últims dies, d'asseure'm a valorar allò que m'ha servit d'alguna cosa, que m'ha ajudat a millorar, a créixer com a persona. És un exercici que demana compromís i constància, cada cap de setmana has d'asseure davant de l'ordinador i pensar sobre tu mateix, sobre allò que has après. Penso que aquest és un fet molt positiu a l'hora de conèixer la teva pròpia persona, de saber allò al qual li dones importància i al com avances i creixes com a persona durant tot un semestre. Per això, la meva valoració de l'experiència és totalment positiva, ho veig un exercici molt útil per fer un seguiment del propi aprenentatge i per realitzar un exercici que molt hauríem de fer més sovint: Mirar-te a tu...
Durant aquest mes, i aquesta setmana de forma més intensa, he hagut de guardar un secret. El passat divendres va ser el 18è aniversari del meu germà i la meva família volia celebrar de forma especial. La meva mare ha sigut la que s'ha encarregat principalment, però també ha necessitat l'ajuda del meu pare i meva. Mentre ella s'encarregava de tot el tema de decorat, nosaltres ho fèiem del regal, un viatge a Londres per veure un partit del seu equip de futbol preferit, el Chelsea. La meva feina consistia a obtenir les entrades pel partit i he de reconèixer que em va costar més del que em pensava. Aquí, a Espanya, el futbol no es viu tan apassionadament com allà, i és bastant fàcil comprar entrades. A Anglaterra, on va néixer el futbol, els estadis són plens partit rere partit i és molt difícil aconseguir entrades. Finalment, a través d'una web externa a l'oficial del club, vaig poder obtenir dues entrades, amb un preu molt més alt del que esperàvem. El més difíc...