Ja començant a agafar l'hàbit i el ritme de les classes, la ment i el nostre cervell tornen a activar-se i a funcionar al 100%. Sembla que els aprenentatges sorgeixen amb més facilitat, tornant a l'activitat habitual.
Aquesta setmana l'aprenentatge que he escollit per explicar ha sigut un dels tants que n'obtinc de la meva feina com a entrenador de basquet d'un equip femení cadet, de nenes d'entre 12 i 14 anys. Aquesta feina em proporciona gran quantitat d'aprenentatges diàriament, no només en l'àmbit esportiu sinó que també en l'àmbit de gestió de grups i de diferents individualitats dins d'un mateix equip.
Un dels aprenentatges més importants i que també té transferència fora de l'àmbit esportiu és el respecte per les persones, per les seves capacitats i la seva opinió. Cada persona és un món i té un diferent ritme d'aprenentatge. Portant-lo a l'àmbit esportiu, cada jugadora té diferents característiques tècniques i físiques evidents, però a més d'aquestes, hem de comptar amb les característiques mentals i emocionals de cadascuna; les més importants desde el meu punt de vista.
Durant aquests anys entrenant, he après què un mateix missatge pot ser interpretat de manera molt diferent segons la persona que ho escolti. Mentre una nena necessita comentaris positius diàriament per seguir enganxada a la dinàmica de l'equip, altra en necessita de negatius o potser no necessita res. Altre cas diferent, mentre una nena necessita sentir-se important i reconeguda dins l'equip, l'altra se sent còmoda passant desapercebuda. I així, infinits casos.
El que vull explicar amb això és que perquè un grup funcioni, cal que les individualitats que el componen se sentin el més còmode possible. Aconseguint aquest sentiment és molt més fàcil solucionar possibles futurs conflictes, ajudar a una bona cohesió de grup sense enveges ni retrets, i fer de l'esport una experiència divertida i atractiva per les noies.
Comentarios
Publicar un comentario