Ha acabat una nova setmana de classes i torno a realitzar una entrada al blog. Aquests dies s'han donat noves experiències i aprenentatges i us vull parlar d'un d'ells. Ahir vaig aprendre que una persona si vol, pot ser de mil formes diferents.
Segons el context en el qual et trobes, el tipus de persona que es trobi davant teu o, fins i tot, l'estat anímic que tinguis aquell dia, pots actuar de forma molt diferent encara que siguis la mateixa persona. El meu pare sempre m'ho ha dit "És increïble com t'adaptes a la persona que tens al costat". Durant els caps de setmana quan juguem partits fora de casa, acostumem a portar a algun company que no tingui transport al cotxe. He portat a molts companys, cadascun amb la seva forma de pensar, els seus gustos i les seves inquietuds. El que jo feia, de forma inconscient, era adaptar-me a ells, parlar dels temes que jo sabia que li interessaven, preguntar-li sobre coses que compartim o fer bromes sobre aquelles gràcies que el farien riure segur. Jo ho feia i el meu pare m'ho deia, que tenia gran capacitat per canviar la meva forma i adaptar-me a les situacions, però no era del tot conscient fins ahir a la tarda.
Fa 2 mesos va sortir un anunci del carnet jove per apuntar-se a un càsting d'un anunci. Un amic em va apuntar sense dir-me res fins fa una setmana, i ja que no em semblava mala idea i sabia que riuríem bastant, vaig acceptar. Era el primer cop que anava a un càsting d'aquestes característiques i sabia que per tenir èxit calia fer alguna cosa diferent. El meu amic i jo, en sentir música mentre esperàvem fora de plató, vam deduir que ens farien ballar. Jo en un primer moment no volia, ni de conya, fer-ho. Tothom que em conegui mínimament sabrà que no m'agrada ballar, que sóc una persona tímida amb tothom que no tingui confiança.
El fet que em va fer adonar de què podia canviar de personalitat si jo volia, va ser que em vaig atrevir a ballar davant de gent que no coneixia de res. Amb el meu amic vam acordar una sèrie de passos i els vam realitzar quan va començar la música. Dins meu tenia una veu que em deia "Tant se val, no els tornaràs a veure a la vida" i crec que això em va fer perdre la vergonya en aquell moment.
Com a resum, diria que he après que pots ser com vulguis segons el context en el qual et trobes, o si vols, igual en totes les situacions. El que si que crec és que només amb aquella o aquelles persones amb les quals tinguis la total confiança, podràs ser qui realment ets.
Comentarios
Publicar un comentario