La meva autoetnografia by Joel Sosa

Després de 13 setmanes d'aprenentatges setmanals, aquí acaba la meva autoetnografia personal per l'assignatura d'Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital. Han sigut 13 setmanes d'introspecció personal, de pensar en què he après durant els últims dies, d'asseure'm a valorar allò que m'ha servit d'alguna cosa, que m'ha ajudat a millorar, a créixer com a persona. És un exercici que demana compromís i constància, cada cap de setmana has d'asseure davant de l'ordinador i pensar sobre tu mateix, sobre allò que has après. Penso que aquest és un fet molt positiu a l'hora de conèixer la teva pròpia persona, de saber allò al qual li dones importància i al com avances i creixes com a persona durant tot un semestre. Per això, la meva valoració de l'experiència és totalment positiva, ho veig un exercici molt útil per fer un seguiment del propi aprenentatge i per realitzar un exercici que molt hauríem de fer més sovint: Mirar-te a tu...

Durant aquest mes, i aquesta setmana de forma més intensa, he hagut de guardar un secret. El passat divendres va ser el 18è aniversari del meu germà i la meva família volia celebrar de forma especial. La meva mare ha sigut la que s'ha encarregat principalment, però també ha necessitat l'ajuda del meu pare i meva. Mentre ella s'encarregava de tot el tema de decorat, nosaltres ho fèiem del regal, un viatge a Londres per veure un partit del seu equip de futbol preferit, el Chelsea. La meva feina consistia a obtenir les entrades pel partit i he de reconèixer que em va costar més del que em pensava. Aquí, a Espanya, el futbol no es viu tan apassionadament com allà, i és bastant fàcil comprar entrades. A Anglaterra, on va néixer el futbol, els estadis són plens partit rere partit i és molt difícil aconseguir entrades. Finalment, a través d'una web externa a l'oficial del club, vaig poder obtenir dues entrades, amb un preu molt més alt del que esperàvem. El més difíc...

Aquesta setmana, com el nom de l'entrada indica, l'aprenentatge adquirit ha sigut el d'editar un vídeo. Era el primer cop que ho feia i l'experiència ha sigut més que satisfactòria. A l'assignatura d'Organització d'Institucions educatives, la nostra professora ens va donar l'opció d'escollir entre exposar el nostre treball de forma presencial o en vídeo. Ja que un company es trobava fora per qüestions de feina, vam escollir la segona. El programa utilitzat va ser l'imovie, de Mac. Reconec que al principi no estava segur de si podria fer un vídeo presentable, però gràcies a la simplicitat del programa, ho vaig aconseguir. A més, gràcies al fet que vaig aprendre a dominar aquest programa, vaig poder fer el vídeo d'aniversari del meu germà, una tasca que tenia pendent des de fa mesos i que no m'atrevia a començar, ja que no sabia com fer-ho. Crec que el fet d'haver de fer aquest vídeo per classe, m'ha ajudat a agafar la confian...

Aquesta setmana vam tenir la sort d'assistir a una conferència sobre la implantació de les noves tecnologies a les escoles i tot el referent al seu funcionament. Van venir dos professors a ensenyar-nos com utilitzar les tecnologies a l'aula, tot el que aporta de positiu al procés d'ensenyament aprenentatge i els diferents àmbits d'aplicació. Se'ns va presentar les TIC com un recurs infinit de coneixement que ajudarà en el futur a avançar i a optimitzar la pràctica educativa. És una eina que pot ajudar tant als professors a l'hora de presentar conceptes, i també pot ajudar als alumnes en el seu procés d'aprenentatge, ja que sembla una forma molt més lúdica i atractiva d'aprendre. Em va sorprendre que fossin dos professors de més de 50 anys els que van exposar el tema, tenia preconcebut que aquest era un tema només de professors joves i natius digitals. Penso que aquest fet que els professors amb una edat més avançada puguin tenir la capacitat d'ad...

Durant aquesta setmana he tornat a adquirir un aprenentatge d'una de les meves grans fonts d'experiències i de la que ja he parlat, l'equip de bàsquet que entreno. He après a com explicar el concepte de la defensa en zona, un concepte que entenc i domino a la perfecció, però que no vaig saber explicar en un primer moment. Dilluns, en el primer entrenament de la setmana, vaig intentar introduir a les nenes al que era la defensa en zona. Vaig preguntar si la coneixien i em va sorprendre que només dues jugadores tinguessin una mínima idea de com funcionava. Per tant, havia de començar de zero, explicar un concepte del qual no havien mai escoltat a parlar. Ho vaig intentar fer d'una forma molt bàsica, col·locant a les jugadores sobre la pista i explicant el que havia de fer cadascuna en funció d'on estigui la pilota i les jugadores atacants. En veure que no avançàvem i que el temps d'entrenament s'acabava, vaig decidir deixar-ho per dimecres.  Dimarts, ...