Ir al contenido principal

SETMANA 7.- El treball en equip

L'aprenentatge d'aquesta setmana té a veure amb el treball en equip i en com adaptar-se als diferents companys amb qui et toca treballar.

Ja a l'equador del semestre, les exposicions i les dates límit per entregar els diferents treballs, tant individuals com grupals, es comencen a apropar. Has de començar a contactar amb els diferents companys, organitzar-te la feina i treballar amb anterioritat per tal d'atabalar-te el mínim possible i poder realitzar tots els treballs a temps. 

El que realment he après aquesta setmana és que, ja que hi ha diversos treballs en grup i tots amb persones diferents, cadascú té una metodologia molt diferent i que cada grup és un món. Hi ha persones que els hi agrada tenir parlat i distribuit el treball tres setmanes abans; altres que no diuen ni fan res fins que no veuen la data molt propera; altres que els hi agrada portar la veu cantant i revisar les feines dels companys; altres que prefereixen que li diguin que ha de fer;... I així amb infinitat de característiques. 

També he après que depenent del tipus de persones amb les quals et trobis, has de tenir un rol o un altre. Potser en un grup sóc el "líder" i en altre rebo ordres d'un company o companya i espero que em digui que he de fer. Penso que és necessari que existeixi un equilibri dins dels components del grup i que hi hagi persones que estiguin disposades a canviar el seu rol predilecte en benefici del grup. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

SETMANA 10.- La Zona

Durant aquesta setmana he tornat a adquirir un aprenentatge d'una de les meves grans fonts d'experiències i de la que ja he parlat, l'equip de bàsquet que entreno. He après a com explicar el concepte de la defensa en zona, un concepte que entenc i domino a la perfecció, però que no vaig saber explicar en un primer moment. Dilluns, en el primer entrenament de la setmana, vaig intentar introduir a les nenes al que era la defensa en zona. Vaig preguntar si la coneixien i em va sorprendre que només dues jugadores tinguessin una mínima idea de com funcionava. Per tant, havia de començar de zero, explicar un concepte del qual no havien mai escoltat a parlar. Ho vaig intentar fer d'una forma molt bàsica, col·locant a les jugadores sobre la pista i explicant el que havia de fer cadascuna en funció d'on estigui la pilota i les jugadores atacants. En veure que no avançàvem i que el temps d'entrenament s'acabava, vaig decidir deixar-ho per dimecres.  Dimarts, ...

CONCLUSIÓ

Després de 13 setmanes d'aprenentatges setmanals, aquí acaba la meva autoetnografia personal per l'assignatura d'Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital. Han sigut 13 setmanes d'introspecció personal, de pensar en què he après durant els últims dies, d'asseure'm a valorar allò que m'ha servit d'alguna cosa, que m'ha ajudat a millorar, a créixer com a persona. És un exercici que demana compromís i constància, cada cap de setmana has d'asseure davant de l'ordinador i pensar sobre tu mateix, sobre allò que has après. Penso que aquest és un fet molt positiu a l'hora de conèixer la teva pròpia persona, de saber allò al qual li dones importància i al com avances i creixes com a persona durant tot un semestre. Per això, la meva valoració de l'experiència és totalment positiva, ho veig un exercici molt útil per fer un seguiment del propi aprenentatge i per realitzar un exercici que molt hauríem de fer més sovint: Mirar-te a tu...

SETMANA 4.- Les marxes del cotxe

Aquesta setmana l'aprenentatge que he obtingut ha sigut diferent dels de les entrades anteriors, ja que és un aprenentatge pràctic i molt menys abstracte que els ja explicats. És un aprenentatge relacionat amb la conducció, en concret a la tercera marxa del cotxe. Des dels meus temps a l'autoescola, ara farà una mica menys d'un any, sempre he tingut problemes amb el canvi de marxes. Tots els altres factors relacionats amb la conducció (com poden ser el volant, retrovisors, accelerador, frens...) els portava a la perfecció, però les marxes no em deixaven avançar. Finalment em vaig acabar acostumant al cotxe de pràctiques i vaig aconseguir aprovar l'examen i obtenir el tan esperat carnet de conduir. Després d'això sembla que la feina ja està feta, que no em queda res per aprendre, però el meu professor de l'autoescola ja m'ho advertia: "Realment aprendràs a conduir quan jo no estigui al teu costat". I és veritat. Pocs dies després d'obt...