SETMANA 1.- El poder de la paraula

Just acabem de començar les classes, i tot i que encara costa agafar el ritme, ja han sorgit els primers aprenentatges del curs. Una de les coses que més m’ha impactat del què he après aquesta setmana ha sigut el poder que té la paraula i en concret l’impacte que pot tenir en la persona que la rep.

L’exemple concret que m’ha fet pensar sobre això, ha sigut l’expressió que moltes vegades s’utilitza de pares a fills o de professors a alumnes, com pot ser un “ets un despistat”, “ets molt irresponsable”, “ets tonto”...

Si utilitzem aquestes expressions, el que estem fent és atribuir un tret a algú, quelcom estable i perdurable en el temps. Quan s’utilitzen aquest tipus d’expressions, estem atribuint una llosa massa gran cap al nen que podria limitar la seva possibilitat de canvi i d’aprenentatge. Per això, és recomanable utilitzar altre tipus d’expressions, com poden ser “avui estàs una mica despistat”, “sembla que últimament no estàs pel que has d’estar”... Així farem que aquesta càrrega sigui menys pesada i que el nen vegi que hi ha opció de canvi, que depèn d’ell.

Comentarios

Entradas populares de este blog

SETMANA 10.- La Zona

Durant aquesta setmana he tornat a adquirir un aprenentatge d'una de les meves grans fonts d'experiències i de la que ja he parlat, l'equip de bàsquet que entreno. He après a com explicar el concepte de la defensa en zona, un concepte que entenc i domino a la perfecció, però que no vaig saber explicar en un primer moment. Dilluns, en el primer entrenament de la setmana, vaig intentar introduir a les nenes al que era la defensa en zona. Vaig preguntar si la coneixien i em va sorprendre que només dues jugadores tinguessin una mínima idea de com funcionava. Per tant, havia de començar de zero, explicar un concepte del qual no havien mai escoltat a parlar. Ho vaig intentar fer d'una forma molt bàsica, col·locant a les jugadores sobre la pista i explicant el que havia de fer cadascuna en funció d'on estigui la pilota i les jugadores atacants. En veure que no avançàvem i que el temps d'entrenament s'acabava, vaig decidir deixar-ho per dimecres. Dimarts, ...

CONCLUSIÓ

Després de 13 setmanes d'aprenentatges setmanals, aquí acaba la meva autoetnografia personal per l'assignatura d'Ensenyament i Aprenentatge en la Societat Digital. Han sigut 13 setmanes d'introspecció personal, de pensar en què he après durant els últims dies, d'asseure'm a valorar allò que m'ha servit d'alguna cosa, que m'ha ajudat a millorar, a créixer com a persona. És un exercici que demana compromís i constància, cada cap de setmana has d'asseure davant de l'ordinador i pensar sobre tu mateix, sobre allò que has après. Penso que aquest és un fet molt positiu a l'hora de conèixer la teva pròpia persona, de saber allò al qual li dones importància i al com avances i creixes com a persona durant tot un semestre. Per això, la meva valoració de l'experiència és totalment positiva, ho veig un exercici molt útil per fer un seguiment del propi aprenentatge i per realitzar un exercici que molt hauríem de fer més sovint: Mirar-te a tu...

SETMANA 4.- Les marxes del cotxe

Aquesta setmana l'aprenentatge que he obtingut ha sigut diferent dels de les entrades anteriors, ja que és un aprenentatge pràctic i molt menys abstracte que els ja explicats. És un aprenentatge relacionat amb la conducció, en concret a la tercera marxa del cotxe. Des dels meus temps a l'autoescola, ara farà una mica menys d'un any, sempre he tingut problemes amb el canvi de marxes. Tots els altres factors relacionats amb la conducció (com poden ser el volant, retrovisors, accelerador, frens...) els portava a la perfecció, però les marxes no em deixaven avançar. Finalment em vaig acabar acostumant al cotxe de pràctiques i vaig aconseguir aprovar l'examen i obtenir el tan esperat carnet de conduir. Després d'això sembla que la feina ja està feta, que no em queda res per aprendre, però el meu professor de l'autoescola ja m'ho advertia: "Realment aprendràs a conduir quan jo no estigui al teu costat". I és veritat. Pocs dies després d'obt...

La meva autoetnografia by Joel Sosa

Buscar este blog